Esmalt dental i nutrició esportiva

L'esmalt dental és el teixit més dur del cos humà, però continua sent vulnerable a l'exposició repetida a àcids. Quan el pH al voltant de la dent baixa, els minerals poden començar a sortir de la superfície de l'esmalt. Això es coneix com a desmineralització.

Normalment, la saliva ajuda a revertir la situació:

• diluint els àcids;
• eliminant les restes de carbohidrats;
• ajudant a regular el pH oral;
• aportant calci i fosfat;
• afavorint la remineralització.

Sovint es tracten conjuntament, però no són el mateix.

Erosió dental

L'erosió és la pèrdua o l'estovament químic de l'estructura dental causat directament per àcids que no provenen de bacteris: begudes esportives, begudes energètiques, gels àcids, cítrics, refrescos o l'àcid gàstric procedent de reflux o vòmits.

Càries dental

La càries es desenvolupa quan els bacteris de la placa dental metabolitzen carbohidrats fermentables i produeixen àcids. El risc principal no és simplement la quantitat de sucre consumit — la freqüència importa. Una quantitat gran consumida d'un sol cop dona a la boca l'oportunitat de recuperar-se. Exposicions més petites a carbohidrats cada 15–30 minuts poden fer baixar repetidament el pH de la placa i escurçar el període de recuperació.

Els atletes de resistència poden enfrontar-se als dos processos alhora: l'acidesa directa d'un producte i la producció bacteriana d'àcid a partir dels seus carbohidrats.

Un estudi de laboratori del 2026 va analitzar quatre gels energètics comercials en diferents condicions de dilució. Els gels sense diluir eren fortament àcids, amb valors de pH generalment entre 2 i 3. Barrejar-los amb quantitats creixents de saliva artificial n'augmentava el pH, i una dilució més gran reduïa l'exposició àcida.¹

Els investigadors van remarcar que el pH per si sol no determina quanta erosió es produirà dins d'una boca real. L'acidesa del producte, el temps de contacte, la saliva, la freqüència i la salut dental de cada persona hi influeixen.

Això no vol dir que un sol gel elimini un percentatge mesurable d'esmalt. No existeix cap fórmula científicament defensable com ara un gel equival a un 5% de dany dental. L'evidència sustenta una conclusió més prudent:

Els estudis de laboratori mostren que moltes begudes esportives tenen un pH baix i poden estovar o dissoldre l'esmalt en condicions controlades. Tanmateix, una revisió sistemàtica del 2025 va concloure que l'evidència humana actual no demostra que el consum de begudes esportives per si sol causi erosió dental en atletes. La relació en la vida real depèn de la freqüència, la saliva, la higiene oral, les característiques del producte i la dieta global.³

Aquesta distinció importa. Els atletes no haurien de deixar de prendre els carbohidrats i líquids que necessiten per por. El missatge correcte no és la nutrició esportiva destrueix les dents. És aquesta:

La nutrició esportiva pot generar reptes dentals repetits que mereixen una estratègia de protecció deliberada.

El flux salival pot disminuir

La deshidratació, l'activació simpàtica i la respiració bucal prolongada poden reduir el flux salival o fer que la saliva sembli més espessa — cosa que implica un aclariment més lent dels àcids, una regulació del pH menys eficaç, menys lubricació i un contacte més llarg entre les restes d'alimentació i les dents.

L'exposició es torna freqüent

Un corredor pot prendre un gel cada 25–30 minuts, glops freqüents de beguda amb carbohidrats, mastegables entre gels, cola als avituallaments i fruita o llaminadures àcides. Les dents poden rebre molt poc temps de recuperació ininterromput durant moltes hores.

Els productes romanen a la boca

Els gels espessos i els mastegables poden recobrir les dents, especialment quan es prenen sense prou aigua. Mantenir una beguda a la boca, remenar-la o beure a glops contínuament allarga el període de contacte.

Rentar-se les dents pot no resoldre el problema immediat

Rentar-se les dents just després d'una exposició àcida prolongada pot afegir abrasió mecànica mentre la superfície de l'esmalt està temporalment estovada. Per això, la protecció oral durant la resistència depèn de més coses que rentar-se les dents abans i després de la sessió.

Els problemes de salut oral són freqüents en les poblacions d'atletes estudiades. Una revisió del 2024 va reportar rangs amplis de prevalença entre atletes d'elit:²

Aquests rangs varien molt perquè els estudis incloïen esports, països, mètodes de reclutament i criteris diagnòstics diferents. No s'han d'interpretar com el risc de cada atleta individual. Una revisió sistemàtica i metaanàlisi del 2025 també va trobar una prevalença alta de càries, gingivitis i erosió entre atletes d'elit, tot destacant diferències i limitacions importants entre els estudis.⁶

A la clínica dental del Vilatge Olímpic de Londres 2012, el 55% dels atletes avaluats tenien càries, el 45% tenien erosió dental, el 76% tenien gingivitis i el 18% van declarar un efecte de la salut oral sobre l'entrenament o el rendiment. Com que aquests atletes es van reclutar a través d'una clínica dental, les xifres no s'haurien de generalitzar a tots els olímpics — però mostren que la malaltia oral pot ser rellevant fins i tot al més alt nivell esportiu.⁴⁵

Aquest és el punt més important. La ingesta de carbohidrats sustenta el rendiment de resistència. Els atletes no haurien de protegir les dents deixant de cobrir les seves necessitats energètiques.

L'aigua pot ajudar a diluir i eliminar l'alimentació concentrada; l'estudi de laboratori del 2026 va trobar que una dilució més gran amb saliva artificial augmentava el pH, tot i que no va poder demostrar una reducció concreta de l'erosió clínica.¹ Segueix les instruccions del fabricant — alguns gels estan pensats per prendre's amb aigua, d'altres es comercialitzen com a isotònics.

Una estratègia basada totalment en productes dolços i àcids també pot esdevenir difícil per a la tolerància sensorial de l'atleta. Depenent de la prova, un pla pot combinar gels, beguda amb carbohidrats, mastegables, aliments tous, opcions neutres o salades, i aigua.

UNBTN Oral Performance es va dissenyar per a una part de la nutrició de resistència que sovint es passa per alt: l'entorn oral entre les preses d'alimentació. És una pastilla sense sucre dissenyada per estimular la saliva natural i ajudar al confort oral durant l'exercici prolongat.⁷

En estimular la saliva, UNBTN pot ajudar a:

• la lubricació natural;
• alleujar la sensació de boca seca;
• eliminar restes d'alimentació concentrada;
• regular els àcids;
• una boca més còmoda entre productes dolços;
• mantenir la tolerància a l'estratègia nutricional prevista.

UNBTN utilitza HAp⁺ amb calci equilibrat, desenvolupat per estimular la saliva alhora que es dissenya com a no erosiu en les seves condicions de prova validades. Una llaminadura àcida ordinària pot estimular la saliva però alhora introdueix una altra exposició potencialment erosiva — HAp⁺ es va desenvolupar afrontant el repte de crear una formulació que fes venir la boca aigua tot controlant el seu equilibri mineral mitjançant calci afegit.

Un article científic creïble no hauria d'afirmar que tots els atletes necessiten UNBTN. Els atletes poden cuidar la salut oral amb aigua, una alimentació estructurada, fluor, bona cura dental i eleccions de productes adequades.

UNBTN esdevé especialment rellevant quan un atleta experimenta repetidament:

• una boca seca o enganxosa;
• restes de gel concentrat;
• fatiga per la dolçor;
• molèstia entre preses d'alimentació;
• reticència a prendre el següent carbohidrat previst.

Per als atletes en què la boca esdevé el punt feble d'un pla d'alimentació llarg, UNBTN és una eina de rendiment oral pensada amb un propòsit.

Què no fa UNBTN

No substitueix l'aigua, els carbohidrats, els electròlits, la pasta de dents amb fluor ni el tractament dental. No neutralitza tots els gels, no repara el dany ja existent a l'esmalt ni evita totes les càries o erosions. El seu paper és de suport: estimular la saliva, ajudar al confort oral, ajudar la boca a gestionar l'alimentació repetida.

Prova-ho durant l'entrenament, no ho introdueixis per primera vegada el dia de la cursa.

El cost de l'alimentació de resistència no s'hauria de plantejar com una tria entre rendiment i dents sanes. Els atletes necessiten carbohidrats. També necessiten una boca capaç de tolerar anys d'entrenament, curses i nutrició esportiva repetida.

El millor enfocament és tractar la cura oral com a part de la preparació del rendiment:

• alimentar-se prou;
• reduir l'exposició innecessària;
• utilitzar l'aigua de manera intel·ligent;
• estimular i cuidar la saliva;
• protegir l'esmalt amb cura dental establerta;
• detectar els problemes a temps.

Les teves dents no estan separades del teu sistema de resistència. Alimenta el cos. Cuida la boca. Protegeix els anys que vindran.