Una taxonomia de les molèsties gastrointestinals

Els símptomes gastrointestinals alts es noten principalment a l'esòfag i l'estómac:

• reflux o cremor;
• eructes;
• pressió a l'abdomen superior;
• sensació de plenitud;
• inflor;
• nàusees;
• arcades o vòmits.

Reflux i cremor

El reflux es produeix quan el contingut de l'estómac puja cap a l'esòfag. Durant l'exercici pot veure's afavorit per àpats grans just abans de la sortida, aliments rics en greix, begudes concentrades, cafeïna, la posició del cos i els bots repetits. Córrer és especialment propici perquè hi ha impacte vertical i canvis en els gradients de pressió gastrointestinal.¹

Plenitud i inflor

La plenitud descriu un estómac que no es buida prou de pressa; la inflor és expansió o pressió, a vegades amb distensió visible. Entre els factors habituals hi ha bolquets grans de combustible o líquid, carbohidrats molt concentrats, aliments rics en greix o fibra, begudes amb gas i l'aire empassat.

Nàusees i vòmits

Les nàusees són un dels símptomes més pertorbadors en resistència perquè redueixen ràpidament tant el menjar com el beure. Els factors es poden solapar: intensitat excessiva, estrès per calor, deshidratació o excés de beguda, glucosa baixa en sang, buidatge gàstric alentit, carbohidrat concentrat, cafeïna, moviment i impacte de córrer, estrès o una malaltia de fons. El vòmit persistent no és simplement «unes nàusees fortes» — pot indicar un cop de calor o hiponatrèmia i requereix atenció.

Els símptomes gastrointestinals baixos es noten principalment a l'intestí i el còlon:

• rampes a l'abdomen inferior;
• inflor intestinal i gasos;
• urgència i deposicions freqüents;
• diarrea;
• ocasionalment, sang a les deposicions.

Durant l'exercici intens, la sang es redirigeix cap als músculs que treballen i cap a la pell. L'exercici intens i prolongat pot comprometre temporalment la integritat i la funció gastrointestinal, sobretot si es combina amb calor i deshidratació.¹

Un dolor intens, localitzat, persistent o acompanyat de sang no s'ha de tractar com una molèstia normal de cursa.

Els gasos i la inflor baixa es poden associar a grans quantitats de carbohidrat fermentable, fructosa per sobre de la capacitat d'absorció, polialcohols o aliments amb molt de FODMAP. Això no vol dir que tots els esportistes hagin de seguir una dieta baixa en FODMAP — una reducció temporal pot ajudar alguns esportistes concrets amb símptomes recurrents, però les dietes restrictives s'han d'aplicar de manera dirigida, no automàtica. L'evidència no dona suport a evitar el gluten de forma rutinària sense un motiu diagnosticat.⁷

Alguns símptomes s'entenen millor no per la ubicació sinó per un desajust entre el que entra a l'intestí i el que l'intestí pot processar en aquell moment: sobrecàrrega de carbohidrats, concentració excessiva de la beguda, desajust entre líquid i combustible, malabsorció, mala tolerància al producte.

Sobrecàrrega de carbohidrats

Poden aparèixer problemes quan la ingesta puja massa de pressa, l'esportista no ha entrenat amb la quantitat prevista, les racions són massa grans, es sobrecarrega una sola via de carbohidrats, o la calor i la intensitat redueixen la tolerància. Les combinacions de glucosa i fructosa poden augmentar l'absorció total respecte a la glucosa sola, però l'esportista igualment ha de practicar el producte i la dosi exactes.

Desajust entre líquid i combustible

Sovint es demana a una sola beguda que aporti alhora carbohidrats i hidratació. Amb calor, la set pot augmentar més de pressa que les necessitats de carbohidrats — beure més d'un combustible concentrat sobrecarrega l'intestí, mentre que evitar una beguda massa dolça redueix tant el líquid com el combustible. Separar part del líquid del combustible dona més control.⁸

L'intestí no entrenat

El sistema gastrointestinal es pot adaptar. Els protocols d'entrenament intestinal de dues setmanes han reduït els símptomes associats a l'exercici i la malabsorció de carbohidrats en corredors.^{5 6}

No demanis a l'intestí que faci el dia de la cursa una tasca que mai ha practicat.

La calor mereix la seva pròpia categoria perquè pot agreujar gairebé qualsevol altre problema gastrointestinal — augmenta l'esforç cardiovascular, redirigeix més sang cap a la pell, redueix la tolerància intestinal, empitjora la deshidratació, afecta la integritat intestinal i redueix la gana pel combustible concentrat. Els símptomes gastrointestinals s'agreugen sovint en condicions de resistència amb calor, sobretot a intensitats més altes.⁸

L'aparell digestiu no viu córrer de la mateixa manera que viu anar en bicicleta. Córrer genera impacte repetit i moviment vertical, que pot contribuir al reflux, la urgència, les molèsties abdominals, la diarrea i la dificultat per tolerar aliment sòlid. La recerca que compara modalitats ha trobat diferències reals en la magnitud de la pertorbació gastrointestinal induïda per l'exercici entre córrer i anar en bicicleta.²

Una estratègia d'alimentació que funciona en bicicleta no funcionarà automàticament en una cursa de trail.

No tota fallada en l'alimentació comença a l'estómac. Els esportistes poden notar:

• boca seca;
• saliva espessa o enganxosa;
• acumulació de dolçor;
• una capa desagradable després dels gels;
• fatiga del gust;
• dificultat per prendre un altre producte concentrat;
• rebuig a empassar.

Es tracta de símptomes orals i sensorials — no d'una malaltia gastrointestinal. Però influeixen en l'estratègia gastrointestinal perquè determinen si l'esportista continua menjant i bevent. Un esportista pot dir, «El meu estómac no aguanta un altre gel», quan la barrera immediata és en realitat la boca.

Algunes afeccions greus es presenten inicialment com a nàusees, vòmits o molèsties abdominals.

El mapa següent no és un diagnòstic. És una manera d'evitar tractar cada molèstia gastrointestinal com si fos el mateix problema.

UNBTN no tracta cap malaltia gastrointestinal. No accelera el buidatge gàstric, no evita la diarrea, no corregeix la malabsorció ni elimina els efectes fisiològics de la calor. El seu paper se situa més aviat en el trajecte d'alimentació.

UNBTN està dissenyat per estimular la saliva i afavorir el confort oral entre moments d'alimentació.

Això pot ser rellevant quan el problema immediat és:

• boca seca;
• saliva enganxosa;
• fatiga per la dolçor;
• residu de gel;
• molèstia per respiració bucal prolongada;
• rebuig a prendre el següent combustible previst perquè la boca es nota saturada.

En estimular la saliva natural, UNBTN pot afavorir la lubricació oral, una sensació més fresca a la boca, l'eliminació de residus de combustible concentrat, l'alleujament de la sensació de boca seca i un descans sensorial entre productes dolços — ajudant l'esportista a continuar un pla d'alimentació que, per la resta, encara és fisiològicament adequat.

UNBTN no s'ha de presentar com un producte que:

• prevé les nàusees;
• tracta el reflux;
• atura els vòmits;
• prevé la diarrea;
• guareix la permeabilitat intestinal;
• millora l'absorció de carbohidrats;
• prevé el cop de calor;
• garanteix que es continuï alimentant.

Un esportista porta cinc hores corrent. L'estómac no li fa mal. No hi ha inflor greu ni urgència. Però nota la boca seca i amb una capa, cada gel li sembla excessivament dolç, i comença a evitar els carbohidrats.

Una seqüència pràctica:

1. Prendre aigua segons calgui.
2. Reduir la intensitat breument si cal.
3. Fer servir UNBTN entre racions de combustible.
4. Deixar que la saliva i la sensació a la boca es recuperin.
5. Continuar la ingesta prevista amb un producte tolerable.

UNBTN no tracta l'intestí. Dona suport a la boca perquè l'estratègia d'alimentació tingui més possibilitats de continuar.

Quan apareixen els símptomes, els esportistes sovint fan canvis bruscos: deixar tot el combustible, beure grans quantitats d'aigua, prendre més sal, canviar a aliments no habituals, afegir medicació, forçar un altre gel gran. Una resposta millor és sistemàtica.

1. Identifica el símptoma. Intestí alt, intestí baix, oral, sistèmic — o una combinació?
2. Redueix l'estrès immediat. Afluixa el ritme, refreda el cos, evita una altra ingesta gran.
3. Simplifica. Productes coneguts, racions més petites, aigua segons calgui.
4. Reavalua. Millora, s'estabilitza o empitjora?
5. Respecta els senyals d'alarma. Els símptomes greus no són una molèstia normal de cursa.

El malestar gastrointestinal no és una sola fallada amb una sola solució. Pot originar-se a:

• l'esòfag;
• l'estómac;
• l'intestí;
• la calor i la circulació;
• el moviment i l'impacte;
• l'aportació de carbohidrats;
• la boca;
• o un problema mèdic sense relació amb l'alimentació.

La millor estratègia comença per la classificació.

Anomena el símptoma. Localitza el problema. Identifica la càrrega. Després respon.

UNBTN pertany a una part concreta d'aquesta taxonomia — la boca seca, enganxosa i saturada de dolçor que pot fer cada cop més difícil tolerar el combustible necessari. No substitueix l'entrenament intestinal, el refredament, el ritme de cursa ni una nutrició sòlida. Dona suport a la primera part del trajecte d'alimentació, abans que el gel arribi mai a l'estómac.³