Quan comencen les nàusees, l'alimentació sol aturar-se

En un estudi amb corredors de la Western States Endurance Run de 161 km, el 60,3% va patir nàusees.¹

Entre els atletes els símptomes gastrointestinals dels quals van afectar el rendiment, les nàusees van ser el problema més reportat. També van ser el símptoma digestiu predominant entre els corredors que no van acabar la cursa a causa de problemes d'estómac.

Això és important perquè les curses de resistència depenen de continuar ingerint energia. Quan les nàusees dificulten menjar, els atletes sovint redueixen la ingesta de carbohidrats precisament quan la seva demanda energètica continua sent alta.

UNBTN està dissenyat per ajudar a trencar aquest cercle.

Les nàusees associades a l'exercici rarament tenen una sola causa. Durant l'exercici llarg i intens, diversos factors d'estrès es poden acumular simultàniament.

Menys sang arriba a l'intestí

Durant l'exercici, la sang es redirigeix cap als músculs actius. Amb calor, encara es necessita més sang a la pell per ajudar a regular la temperatura corporal. Això significa que pot quedar menys sang disponible per al sistema gastrointestinal.

La reducció del flux sanguini gastrointestinal — coneguda com a hipoperfusió esplàncnica — és un dels mecanismes associats a les nàusees, els rampes, el malestar abdominal i altres símptomes digestius durant l'exercici de resistència.²

Com més llarga i exigent es fa la cursa, més rellevant pot esdevenir això.

La calor augmenta el risc

Les curses amb calor són especialment exigents. La calor augmenta l'esforç cardiovascular i imposa un estrès addicional sobre la funció gastrointestinal. La recerca mostra que l'estrès per calor durant l'esforç pot agreujar les alteracions gastrointestinals induïdes per l'exercici.³

En l'estudi de la Western States, les nàusees van ser més intenses durant un dels trams més calorosos i exigents de la cursa.

Per això un pla d'alimentació que funciona perfectament en un entrenament amb temps fresc pot tornar-se de sobte difícil en una cursa de muntanya amb calor. L'atleta no ha oblidat com alimentar-se. El que ha canviat és la seva capacitat de tolerar l'alimentació.

Aquesta part sovint es passa per alt. L'alimentació en resistència no comença a l'estómac. Comença a la boca.

Durant hores, un atleta de resistència pot consumir repetidament:

• gels dolços
• begudes amb carbohidrats
• gominoles energètiques
• barretes
• productes amb electròlits
• aliments aromatitzats

Amb el temps, la càrrega sensorial pot esdevenir enorme. La boca es nota enganxosa. La dolçor esdevé desagradable. Sabors que eren agradables a la primera hora resulten gairebé impossibles de tolerar a la vuitena.

Quan la boca rebutja el següent gel, l'estómac mai arriba a rebre'l.

UNBTN va ser creat com una eina de rendiment oral per als moments entre preses d'alimentació. En lloc d'afegir un altre gel, una altra beguda o una altra mossegada de dolçor, UNBTN introdueix una experiència sensorial diferent.

Deixa que la pastilla es dissolgui lentament. La salivació augmenta. La boca canvia. El gust acumulat de la nutrició esportiva s'interromp. I la següent presa de combustible pot resultar més fàcil d'afrontar.

Reinicia la boca. Segueix alimentant-te. Segueix avançant.

Les nàusees durant l'exercici de resistència són complexes. Una part prové de l'intestí. Una altra, de la calor. Una altra, de la intensitat. I una part del problema és, senzillament, que l'atleta desenvolupa una forta aversió a menjar.

UNBTN és especialment rellevant per a aquesta darrera part. Quan el pensament, l'olor o el gust d'un altre producte dolç comença a provocar una sensació de nàusea, canviar l'entorn bucal pot oferir un reinici valuós abans de la següent presa.

La recerca sobre l'esbandida bucal amb carbohidrats ha demostrat que detectar carbohidrats a la boca pot activar regions cerebrals associades a la recompensa i al control motor — fins i tot abans que aquest carbohidrat arribi a l'estómac.⁶

Això no vol dir que simplement tastar alguna cosa substitueixi menjar carbohidrats durant una cursa llarga. Sí que mostra, però, que la boca té un paper molt més important en el rendiment de resistència que el de simplement transportar nutrients cap a l'estómac.

El que passa a la boca influeix en la percepció, la gana i la voluntat de continuar consumint combustible. UNBTN es construeix sobre aquest principi: el confort bucal forma part del rendiment de l'alimentació.

Quan comencen les nàusees, l'instint sol ser aturar-ho tot. Deixar de menjar. Deixar de beure carbohidrats. Esperar que l'estómac es recuperi.

De vegades, una reducció breu de la ingesta és raonable. Però abandonar completament l'alimentació pot crear un altre problema molt de pressa. En comptes d'això, pensa per etapes.

1. Redueix el ritme

Redueix la intensitat durant uns minuts. Camina en una pujada forta si cal. Una intensitat d'exercici més alta s'associa fortament amb l'estrès gastrointestinal; donar una mica més d'espai fisiològic a l'intestí pot ajudar.

2. Refresca't

Si les condicions són caloroses, gestiona activament la calor. Fes servir aigua, ombra, gel o qualsevol altra estratègia de refredament disponible. Reduir l'estrès per calor pot disminuir un dels factors fisiològics darrere del malestar gastrointestinal.

3. Reinicia la boca amb UNBTN

Si la dolçor, la sensació enganxosa o la sobrecàrrega de sabors et fan sentir cada cop més nàusees, dona a la teva boca un estímul diferent. Deixa que UNBTN es dissolgui. Deixa que la saliva s'acumuli. Neteja el gust del gel o la beguda anteriors. Dona't uns minuts sense afegir cap altre producte concentrat de carbohidrats.

4. Reprèn l'alimentació

Després, torna progressivament als carbohidrats. Uns quants glops. Una porció més petita. Un sabor diferent. Una textura diferent. L'objectiu és mantenir viva l'estratègia d'alimentació.

Això és important. UNBTN no està pensat per convertir-se en la teva font d'energia. Durant l'exercici de resistència prolongat, els carbohidrats continuen sent una de les eines nutricionals més importants de què disposa un atleta.

UNBTN se situa entre aquests moments d'alimentació.

Alimenta't → UNBTN → alimenta't → UNBTN

No necessàriament seguint un horari rígid, sinó quan la teva boca necessita un descans. Això fa que UNBTN sigui especialment útil en les fases finals de curses llargues, quan l'alimentació repetida es va tornant cada cop més difícil.

Les nàusees del dia de la cursa no s'haurien de gestionar només el dia de la cursa. El sistema gastrointestinal pot adaptar-se a la ingesta repetida de carbohidrats durant l'entrenament.

En un estudi, aproximadament dues setmanes d'alimentació repetida amb carbohidrats durant la cursa a peu van reduir els símptomes gastrointestinals, incloses les nàusees.⁴ Un altre estudi va trobar una millora del confort digestiu i del rendiment en cursa després d'un entrenament digestiu repetit.⁵

La lliçó és senzilla: entrena la teva alimentació igual que entrenes les cames.

Practica:

• la teva ingesta de carbohidrats de cursa
• les teves begudes i els teus gels
• l'alimentació amb temps calorós
• l'alimentació de llarga durada
• l'ús d'UNBTN entre preses d'alimentació
• la recuperació quan el menjar comença a resultar desagradable

No vols que el teu primer intent de resoldre les nàusees passi al quilòmetre 70.

Quan l'estómac comença a rebel·lar-se:

La nutrició en resistència s'ha centrat tradicionalment en el que arriba a l'estómac. Creiem que això és només una part del quadre.

Perquè abans que un atleta pugui digerir un altre gel, primer ha d'estar disposat a posar-se'l a la boca. Després de sis, vuit o dotze hores d'exercici de resistència, això pot resultar sorprenentment difícil.

UNBTN existeix per a aquest moment. Quan tot sap massa dolç. Quan la teva boca se sent sobrecarregada. Quan un altre gel et provoca nàusees fins i tot abans d'obrir-lo.

Reinicia. Després, alimenta't de nou.

UNBTN no és un medicament antinàusees i no tracta les causes mèdiques subjacents de les nàusees associades a l'exercici.

Però les nàusees no es limiten al que passa dins l'estómac. Per a molts atletes de resistència, la incapacitat de tolerar més sabor, dolçor i nutrició esportiva repetida esdevé part del problema.

Aquí és on UNBTN pot ajudar. Reinicia la boca. Dona a l'atleta un descans de la dolçor repetida. Afavoreix el confort bucal. I, el més important, pot ajudar a fer que continuar alimentant-se sembli possible.

Perquè en un ultra, l'objectiu rarament és no sentir mai nàusees. L'objectiu és gestionar el moment abans que les nàusees destrueixin el pla d'alimentació.

UNBTN. Reinicia la boca. Segueix alimentant-te. Segueix avançant.